L'ENGANY DEL CEMENTIRI NUCLEAR

COMUNICAT DE LA CANC: El cementiri nuclear promès per Enresa és un engany per al territori ENRESA I l'AMAC hant tingut 20 anys per portar la riquesa que ara prometen.

Un cementiri nuclear després de 20 anys de funcionament, no millora la situació dels municipis on s’instal·la. Tampoc les centrals nuclears signifiquen el progrés dels territoris que les acullen. En el cas d’Ascó, per exemple, el conjunt de municipis de l’àrea nuclear ha perdut el 22% de la seua població des que té centrals nuclears; en el mateix període, Ascó perd 18 hab./any. El propi municipi d’Ascó té un polígon industrial buit, amb només un Parc de Bombers, un cementiri, i un camp futbol. La comarca de la Ribera d’Ebre és la que, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, any rere any té el PIB/càpita més alt de Catalunya, però al mateix temps, segons l’Informe de la Pobresa 2002 de Caixa Catalunya, és la comarca amb el percentatge més elevat de població que viu en condicions de pobresa, un 17’4%. Les dues centrals nuclears en funcionament a Ascó, que facturen uns 1’2 milions d’€ al dia, van generar al 2009 uns beneficis d’uns 440 milions d’€. L’any passat l’ajuntament d’Ascó va ingressar de les centrals nuclears al pressupost municipal, en concepte d’impostos directes, uns 7 milions d’€. Aquesta quantitat equival als beneficis obtinguts en 5 dies de funcionament (1’6%) de les centrals nuclears d’Ascó. Això vol dir que els 360 dies restants de l’any (98’4%) els beneficis van marxar cap a la seu de les empreses gestores (en un 75% a ENDESA-ENEL, i en un 25% a IBERDROLA). Com a conseqüència del PIB/càpita (riquesa teòrica), la Ribera d’Ebre ha deixat de rebre milions d’€ en concepte d’ajudes europees al desenvolupament. Els sectors agrícoles de la comarca, tot i fer uns productes excel·lents, no poden obtenir indicacions de qualitat, Denominacions d’Origen o Indicacions Geogràfiques Protegides, per culpa de la presència de les centrals nuclears al territori. De fet, el propi l’Estat espanyol reconeix un impacte negatiu de les CCNN al territori. En l’esborrany d’odre ministerial de 30 de desembre de 2009 on es prometen els diners que rebria el territori que acollís el cementiri es pot llegir: “...los municipios mencionados aún mantienen una marcada dependencia económica de las instalaciones nucleares, debido a la baja incidencia que las mismas han tenido en su desarrollo económico,...”[1]

Quines empreses subsidiaries s'han creat a la comarca en aquest temps? Quins resultats positius pot oferir l'alcalde d'Ascó despres de tans anys de suposats beneficis nuclears? La politica del pelotazo només mira cap a fora del territori. Ajuntament ric i poligon industrial buit.

El Cabril (Hornachuelos, Còrdova)

El cementiri de residus radioactius de mitjana i baixa intensitat que Enresa gestiona a El Cabril, no ha acomplert les expectatives creades ni s’han complert les promeses que l’empresa pública va fer en el seu moment.

Declaracions dels alcades de la zona de El Cabril als diaris ABC (31 de gener) i EL PUNT (23 de març), posen de manifest aquesta situació. “Aquí no hay industria ninguna”, “De crear trabajo , nada”, “Aquí la gente emigra”, “El pueblo está muerto, sin vida”, “El Cabril no ha dado vida ninguna aparte de los cuatro que trabajan allí...... Y la gente se ha seguido yendo.”, “El Cabril no ha servit per mantenir el cens de població”, “Hem fet una inversió important en infraestructures turístiques, apostem pel turisme rural i les produccions agràries de qualitat, i això no és compatible amb un cementiri nuclear”.

Efectivament, segons dades del Instituto Nacional de Estadística, el municipi d’Hornachuelos així com els tres de l’entorn, Fuente Obejuna, Las Navas de la Concepción i Alanís, perden població des de 1989 a un ritme de -197 hab./any (3170 habitants menys, que representen una pèrdua del 19%). Els productes agroalimentaris de la zona no es poden vendre amb el nom dels municipis afectats i s’han de comercialitzar amb una altra marca i un altre nom. Segons dades d’Enresa, l’any 2008 a El Cabril hi treballaven 118 persones, i només 20 eren d’algun d’aquest quatre municipis (un 19% de la plantilla).

Per tots aquests motius, cap dels quatre municipis afectats s’ha plantejat presentar candidatura al cementiri de residus radioactius.

Gorleben (Alemanya)

“Les regions d'Alemanya que acullen cementiris nuclears segueixen sent tan pobres com als anys 70”, així ho explica l’eurodiputada Rebecca Harms, que es filla de la zona de Gorbelen. L’eurodiputada explica “que molts dels diners que s'havien d'invertir en paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació”. Ha explicat també “que molts pagesos de la zona han vist com el seus productes són devaluats, ja que han d’aparèixer etiquetats com a provinents d'una altra zona”. Harms ha invitat als polítics d'Ascó a visitar la zona perquè puguin comprovar de primera mà les negatives conseqüències socials i econòmiques d'acollir un cementiri nuclear.

Borsele (Holanda)

L’exemple per Ascó no és Borsele que, amb 20.000 habitants, ja tenia una economia diversificada abans que s’instal·lés el cementiri nuclear. El d’Holanda és un cementiri que només funciona des de 2003, és per als residus de la única central nuclear del país, és deu vegades més petit del que volen instal·lar a l’Estat espanyol, i van tardar més de 15 anys en escollir i consensuar l’emplaçament definitiu. En el cas d’Holanda, prèviament i no després, com es fa aquí, es va fer un procés molt rigorós de consultes als municipis, als partits i als ciutadans.

Els suposats beneficis

Segons consta en la convocatòria per acollir el cementiri nuclear, la inversió total per a la construcció d’aquesta instal·lació serà de 700 milions d’euros. Però segons es pot llegir en el document “Plataforma logística del ATC”[2] penjat al web de la Comisión Interministerial, els costos d’inversió previstos són d’uns 540 M€, dels que el 25% s’invertiria en obra civil, mentre que el 50% de la inversió serà en components mecànics (càpsules d’emmagatzematge, etc.), i el 25% restant en equipaments d’altres sistemes d’enginyeria, supervisió i posada en marxa que realitzaran els propis enginyers d’Enresa. La major part de la inversió, doncs, no es recaurà al territori on s’instal·li el cementiri, sinó que anirà a parar als indrets on s’elaborin els components mecànics o a les butxaques dels tècnics d’Enresa que es desplaçaran al territori per procedir a la supervisió i posada en marxa.

Els llocs de treball durant el període de construcció aniran directament relacionats als percentatges d’inversió. Així doncs, la major part dels 300 llocs de treball que diuen que es generaran durant aquesta etapa, no recauran en el territori on es construeixi el cementiri. En qualsevol cas, i com diu la pròpia convocatòria, aquests llocs de treball només es garanteixen per als primers 5 anys.

Els llocs de treball un cop el cementiri entrés en funcionament són un misteri, ja que no estan esmentats ni en la convocatòria ni en el document explicatiu del projecte. Segons els moments i els llocs, alguns diuen 60, altres 90, altres 100. En qualsevol cas, es tractaria de llocs de treball altament qualificats, i que els territoris aspirants difícilment podrien cobrir-ne la seva totalitat.

Els suposats beneficis econòmics que el Ministerio de Industria promet per al territori que l’aculli, uns 6 milions d’euros, ja son la meitat dels 12 que el mateix ministeri prometia fa un any. Aquests beneficis actualment pengen d’un esborrany d’ordre ministerial, que no ha estat aprovada, i que parla de màxim 3 milions per al municipi i 3 més a repartir entre la resta de municipis. Qui garanteix que s’aprovarà finalment aquesta ordre? Si fa un any prometien 12 milions i ara 6, qui assegura que finalment no sigui una quantitat inferior? Cal recordar que el municipi de Borsele, a Holanda, per tenir el cementiri només cobra uns 100.000 euros anuals en concepte d’impostos com qualsevol altra activitat econòmica. En qualsevol cas, una ordre ministerial es pot modificar d’una setmana per l’altra.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 25 de març de 2010

MÉS INFORMACIÓ: Sergi Saladié, Tel. 657.84.31.72

[1] http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf

[2] http://www.emplazamientoatc.es/NR/rdonlyres/65DEEECA-5015-41CD-BEDF-A690670B7609/0/Plataforma_LogisticaATC.pdf