Dia de manifestació que ens va coincidir amb l'excursió nocturna Llums de capvespre, una sortida fotogràfica i nocturna que ens va portar fins al cim de la Miranda, a la Serra de Llaberia, una de les muntanyes oblidades del sud de Catalunya.
Dia de manifestació contra la sentència de l'estatut? Contra Espanya? Contra els polítics? Més aviat un dia de manifestació que sembla que posi de mainfest que 30 anys han passat en va. Mal símptoma quan hem de sortir al carrer a posar de manifest les obvietats. Es pot dir més fort però no més clar: som catalans, som una nació i tenim dret a decidir. No demanem res més que el que ens pertany, poder viure al segle XXI al nostre país i plenament en català. I ara ve la gran pregunta: després de la macromanifestació què? Millor ens esperem asseguts a veure què passa. Però esperem no haver de sortir altre cop al carrer, d'aquí 30 anys, a cridar el mateix.
Us deixem amb una frase,
Els pobles que obliden la seva història estant condenmats a repetir-la
i amb un bon vídeo de la manifestació,
11 de jul. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada